Exposicions

Banderes dels nostres bars
Publicacions en format diari
[CAT]
Una exposició comissariada per Oscar Guayabero.
El format de diari és barat, el paper i la impressió són senzills, sense pretensions. Alhora, en el nostre imaginari, un diari té una lectura de veracitat, d’urgència, d’actualitat, de notícia. Aquesta lectura portada a camps com el llibre d’artista o la publicitat desdibuixa els límits entre formats. Potser per això, sempre m’han agradat les publicacions en format diari però que no són tal cosa. D’aquesta mania de guardar i de la generositat de molts que m’han enviat publicacions quan han sabut que muntava aquesta exposició surt aquesta petita exposició, sense altra pretensió que compartir amb vosaltres peces gràfiques interessants. El muntatge està inspirat en aquests suports que trobem en els bars per poder llegir el diari i penjar després per al següent client. Una mena de banderes que trobem en els nostres bars i que espero que no desapareguin.
Exposició
Dissabte 1 de 11 a 14,30
Mercat
Dissabte 1 de 16 a 20 h + Diumenge 2
Teatre La Congesta

Banderas de nuestros bares
Publicaciones en formato periódico
[CAST]
Una exposición comisariada por Oscar Guayabero.
El formato periódico es barato, el papel y la impresión son sencillos, sin pretensiones. Al mismo tiempo, en nuestro imaginario, un periódico tiene una lectura de veracidad, de urgencia, de actualidad, de noticia. Esa lectura llevada a campos como el libro de artista o la publicidad desdibuja los límites entre formatos. Quizás por ello, siempre me han gustado las publicaciones en formato periódico pero que no son tal cosa. De esa manía de guardar y de la generosidad de muchos que me han mandado publicaciones cuando han sabido que montaba esta exposición sale esta pequeña exposición, sin otra pretensión que compartir con vosotros piezas gráficas interesantes. El montaje está inspirado en esos soportes que encontramos en los bares para poder leer el diario y colgarlo luego para el siguiente cliente. Una especie de banderas que encontramos en nuestros bares y que espero que no desaparezcan.
Exposición
Sábado 1 de 11 a 14,30
Mercat
Sábado 1 de 16 a 20 h + Domingo 2
Teatre La Congesta

 

Dos costas
[CAT]
Hondarribia, Guipuzkoa, País Basc. Portbou, Girona, Catalunya. Dos pobles que geogràficament toquen la república del croissant. Dos pobles que toquen el mar, Atlàntic i Mediterrani. Dos pobles on acaba la barrera natural pirinenca i els dos últims pobles de costa abans de creuar la frontera des de la península. A l’altra banda, Hendaye i Cerbere.

Dos pobles amb duanes fantasmes. Dos pobles de pas. Dos pobles que van ser eixos econòmics i culturals i ara són només costa, però menudes costes. El fotògraf basc (ex-dissenyador gràfic) i molt de la Reial Societat, Jose Javier Serrano (Donostia 1981), aquí Yosigo, porta observant el seu front marítim, Hondarribi, des que va néixer. La mostra de fotos que es durà a terme a la platja de Portbou, costa de pedra granítica, mira a les platges de sorra fina del seu poble agermanat amb afecte, nostàlgia i amb afany connector. Que passa bro.
Exposició
Dissabte 1 i diumenge 2
Platja

Dos costas
[CAST]
Hondarribia, Guipuzkoa, Pais Vasco. Portbou, Girona, Cataluña. Dos pueblos que geográficamente tocan la república del croissant. Dos pueblos que tocan el mar, Atlántico y Mediterráneo. Dos pueblos donde termina la barrera natural pirenaica y los dos últimos pueblos de costa antes de cruzar la frontera desde la península. Al otro lado, Hendaye y Cerbere.
Dos pueblos con aduanas fantasmas. Dos pueblos de paso. Dos pueblos que fueron ejes económicos y culturales y ahora son sólo costa, pero menudas costas. El fotógrafo vasco (ex-diseñador gráfico) y muy de la Real Sociedad, Jose Javier Serrano (Donostia 1981), acá Yosigo, lleva observando su frente marítimo, Hondarribi, desde que nació. La muestra de fotos que se llevará a cabo en la playa de Portbou, costa de piedra granítica, mira a las playas de arena fina de su pueblo hermanado con cariño, nostalgia y con afán conector. Que pasa bro.
Exposición
Sábado 1 y domingo 2
Playa

 

Fer amb el que es té
[CAT]
Un projecte de Joana Capella Buendia. Una exposició sobre el món de la cadira a partir de la Superleggera 699, una cadira dissenyada per Gio Ponti l’any 1955 que està considerada una icona del disseny del segle XX. En les seves característiques tècniques, funcionals i estètiques convergeixen processos d’enginyera industrial, la tradició artesanal local i les concepcions formals dels inicis del racionalisme.
Una cadira és un objecte que per la seva naturalesa conviu amb el nostre cos i el nostre espai, com un element que ha vertebrat, des que va ser feta per primera vegada, les nostres relacions amb les persones, les coses i el temps. Per aquesta raó les cadires reprodueixen també els estrats socials que habiten. La Superleggera 699, és una cadira dissenyada per Gio Ponti l’any 1955 considerada una icona del disseny del segle XX. En les seves característiques tècniques, funcionals i estètiques convergeixen processos d’enginyera industrial, la tradició artesanal local i les concepcions formals dels inicis del racionalisme. Diu Richard Sennett, que l’artesà és aquella persona que explora l’habilitat a través d’una estreta relació entre la mà i el cap. Habitant la mà i el que fa, sentint i entenent els materials, les formes i el context en què es troba; un compromís amb els seus semblants i amb la seva pràctica. La separació de la mà i el cap, és també un fet social. En el nostre context contemporani,  l’habilitat de fer i pensar, sembla no tenir-hi lloc, quan aquells que tenen un coneixement incorporat, però són treballadors de la mà, no són reconeguts.
Fer amb el que es té és un projecte realitzat amb la col·laboració de fer cosa fora, Gravina, Jano, Joana Buendia Castañé, Joan Buendia Garcia, Maryia Virshych i Noela Covelo; amb el suport d’Hangar.
Exposició
Dissabte 1 i diumenge 2 d’octubre
Teatre La Congesta

Fer amb el que es té
[CAST]
Un proyecto de Joana Capella Buendia. Una exposición sobre el mundo de la silla a partir de la Superleggera 699, una silla diseñada por Gio Ponti el año 1955 que esta considerada un icono del diseño del siglo XX. En sus características técnicas, funcionales y estéticas convergen procesos de ingeniera industrial, la tradición artesanal local y las concepciones formales de los inicios del racionalismo.
Una silla es un objeto que por su naturaleza convive con nuestro cuerpo y nuestro espacio, como un elemento que ha vertebrado, desde que fue hecha por primera vez, nuestras relaciones con las personas, las cosas y el tiempo. Por esta razón las sillas reproducen también los estratos sociales que habitan. La Superleggera 699, es una silla diseñada por Gio Ponti el año 1955 considerada un icono del diseño del siglo XX. En sus características técnicas, funcionales y estéticas convergen procesos de ingeniería industrial, la tradición artesana local y las concepciones formales de los inicios del racionalismo. Dice Richard Sennett, que el artesano es aquella persona que explora la habilidad a través de una estrecha relación entre la mano y la cabeza. Habitando la mano y lo que hace, sintiendo y entendiendo los materiales, las formas y el contexto en que se encuentra; un compromiso con sus semejantes y con su practica. La separación de la mano y la cabeza, es también un hecho social. En nuestro contexto contemporáneo, la habilidad de hacer y pensar, parece no tener lugar, cuando aquellos que tienen un conocimiento incorporado, pero son
Fer amb el que es té es un proyecto realizado con la colaboración de fer cosa fora, Gravina, Jano, Joana Buendia Castañé, Joan Buendia Garcia, Maryia Virshych y Noela Covelo; con el soporte de Hangar.
Exposición
Sábado 1 y domingo 2 de octubre
Teatre La Congesta

 

Formats de col·lecció / Col·lecció de formats
[CAT]
Dues mostres de moda en una. De Jose Castro, col·leccionista de retalls, mantellines, bosses, jaquetes, brodats, armilles, cossets, sabates, tots ells de formats diversos, tots carregats de significats geogràfics, culturals i com no de missatges, a partir dels quals crea les seves col·leccions. Del detall a la col·lecció.
Marta Pujol, col·leccionista de formats, explora en el seu projecte de graduació de nom “Col·lecció. Peça. Conjunt. Obra” com cada peça, cada format, és necessària per crear un look, i tots els looks són necessaris per generar la col·lecció en la recerca del total-look. Del format a la col·lecció. Una mostra que apropa dues maneres d’entendre la moda des d’una perspectiva i metodologia oposades i un mateix eix, el col·leccionisme com a procés creatiu.
Exposició
Dissabte 1 i diumenge 2
Sala Walter Benjamin

Formatos de colección/Colección de formatos
[CAST]
Dos muestras de moda en una. De Jose Castro, coleccionista de retales, mantillas, bolsos, chaquetas, bordados, chalecos, corpiños, zapatos, todos ellos de formatos diversos, todos cargados de significados geográficos, culturales y como no de mensajes, a partir de los cuales crea sus colecciones. Del detalle a la colección.
Marta Pujol, coleccionista de formatos, explora en su proyecto de graduación de nombre “Colección. Pieza. Conjunto. Obra” como cada prenda, cada formato, es necesaria para crear un look, y todos los looks son necesarios para generar la colección en la búsqueda del total-look.
Del formato a la colección. Una muestra que acerca dos maneras de entender la moda desde una perspectiva y metodología opuestas y un mismo eje, el coleccionismo como proceso creativo.
Exposición
Sábado 1 y domingo 2
Sala Walter Benjamin

 

Homenatge a Eduard Olivella
Exposicions, projeccions, experiència-conversa amb l’Eduard
[CAT]
Volem celebrar la relació professional i personal de l’Eduard amb el disseny, el cinema, la música, l’arquitectura, la dansa, l’art… Com a testimoni i com a protagonista alhora. Des de la mirada professional fins a l’amistat amb icones de la cultura del seu temps. I volem que ens expliqui els projectes personals que corren en paral.lel als encàrrecs professionals.
I, com no, volem celebrar la seva complicitat amb La Festa des de l’inici, acollint-nos a casa seva per donar la benvinguda any rera any.
Amb els Rolling Stones, Duke Ellington, Bigas Luna, Jordi Benito, Barcelona, Amsterdam, Portbou,… l’Eduard ens regala, com diria John Berger, una forma de mirar.

Part de les imatges que veureu ens han estat facilitades amb generositat per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. La resta provenen del fons personal de l’Eduard.

L’Eduard neix a Barcelona (Espanya) el 1948. És Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva dedicació a la fotografia s’inicia en 1968 repartint la seva activitat entre els aspectes teòrics, d’especulació i d’aplicació del mitjà fotogràfic.

Professor, conferenciant i crític, ha impartit gran nombre de cursos i tallers participant activament en reunions i seminaris sobre els temes més polèmics del món fotogràfic. La seva inquietud experimental li ha portat a mostrar els seus treballs a través de gairebé 200 exposicions, ja sigui individuals o col·lectives, en galerias, festivals i museus de moltes
ciutats d’Europa, Estats Units, Africa i Japó. En el camp professional es distingeixen les seves col·laboracions amb altres creadors visuals com a artistes conceptuals, directors de cinema, arquitectes i dissenyadors.
Exposició
Divendres 30, dissabte 1 i diumenge 2
Diversos indrets de Portbou

Homenaje a Eduard Olivella
Exposiciones, proyecciones, experiencia-conversación con Eduard
[CAST]
Queremos celebrar la relación profesional y personal de Eduard con el diseño, el cine, la música, la arquitectura la danza, el arte… Como protagonista y testimonio al mismo tiempo. Desde la mirada profesional hasta la amistad con iconos de la cultura de su tiempo. Y queremos que nos explique los proyectos personales que realiza en paralelo a los encargos profesionales. Y como no, queremos celebrar su complicidad con La Festa desde el inicio, acogiéndonos en su casa para dar la bienvenida año tras año. Con los Rolling Stones, Duke Ellington, Bigas Luna, Jordi Benito, Barcelona, Amsterdam, Portbou,… Eduard nos regala, como diría John Berger, una forma de mirar.

Parte de las imágenes que veréis nos han sido facilitadas generosamente por el Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El resto pertenecen al archivo personal de Eduard.

Eduard nace en Barcelona el el año 1948. Es Licenciado en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona. Su dedicación a la fotografía se inicia el año 1968 repartiendo su actividad entre los aspectos teóricos, de especulación y de aplicación del medio fotográfico.

Profesor, conferenciante y crítico, ha impartido gran número de cursos y talleres participando activamente en reuniones y seminarios sobre los temas más polémicos del mundo fotográfico. Su inquietud experimental le ha llevado a mostrar sus trabajos a través de casi 200 exposiciones, individuales y/o colectivas, en galerías, festivales y museos de muchas ciudades de Europa, Estados Unidos, África y Japón. En el campo profesional se distinguen sus colaboraciones con otros creadores visuales como artistas conceptuales, directores de cine, arquitectos y diseñadores.
Exposición
Viernes 30, sábado 1 y domingo 2
Diversos lugares de Portbou