D13_2022_RICHARD HAMILTON

Texte de Carlota Marquina

Hamilton_portada

(CAT)
En els seus famosos collages que van establir l’escenari per a l’art pop, Richard Hamilton va explorar la relació entre belles arts, disseny de productes i cultura popular. L’estil d’Hamilton s’exemplifica a la seva obra més famosa, Just What Is It that Makes Today’s Men So Different, So Appealing? (1956), que presenta una barreja d’imatges dispars retallades de revistes. El resultat és una escena interior estranya i domèstica amb una parella nua representada en escala de grisos. Quan la Whitechapel Gallery va incloure la peça a la seva exposició seminal “This Is Tomorrow” l’any 1956, va rebre elogis i va ajudar a estimular el desenvolupament de l’art pop. L’obra de Hamilton s’ha exposat a Nova York, Londres, París, Colònia, Seül i Los Angeles i pertany a les col·leccions del Kunstmuseum Basel, la Tate, el Victoria and Albert Museum, el Museu Guggenheim, el Metropolitan Museum of Art i el Museu d’Art Modern. Les seves peces s’han venut per sis xifres al mercat secundari.

Hamilton_1L’icònic logotip de Ricard, beguda d’anís popular a la costa nord del Mediterrani, fagocitat per Richard Hamilton. Circa anys 60

Richard Hamilton visitava sovint la ciutat de Cadaqués i fins i tot hi va comprar una residència pròpia. Quan l’any 1973 va obrir la Galeria Cadaqués de l’arquitecte Lanfranco Bombelli, Hamilton es va convertir en un dels primers i més àvids col·laboradors. La galeria va romandre activa fins al 1997, centrada en l’art pop, l’art conceptual i el concretisme, amb exposicions d’una infinitat d’artistes més influents de l’època, com Duchamp, Joseph Beuys, Max Bill, John Cage, Jasper Johns i Marcel Broodthaers, per citar-ne alguns. Richard Hamilton també ha fet les seves pròpies exposicions a la Galeria Cadaqués més d’una dotzena de vegades. Com que Hamilton utilitza sovint anuncis comercials com a font d’inspiració, sovint es veuen logotips, anuncis impresos i rètols comercials a les seves obres.

Hamilton_6

Va ser el dissenyador de la coberta del White Album (Àlbum Blanc) de The Beatles, el 1968. Precisament la pintura i els collages de Hamilton es van fer famosos a pràcticament a tot el món per ser un dels més cèlebres dissenyadors gràfics de les obres de The Beatles sent als 1960 un dels més coneguts exponents del pop-art al costat del nord-americà Andy Warhol, però, després de ser un dels organitzadors el 1967 d’una retrospectiva de l’obra de Marcel Duchamp a la Tate Gallery de Londres, el seu disseny per al White Album va cridar l’atenció pel disseny, la “il·lustració” que va fer de la coberta de tal LP va ser absolutament minimalista -literalment el àlbum era “il·lustrat” amb el no-color blanc, era un àlbum com ho assenyala l’etimologia llatina-, molt austera i molt seriosa, per la qual cosa trencava amb els típics bigarrats i alegres dissenys del pop-art sesentista, en aquest cas prenia distància de coetanis com Peter Blake.

Four Self Portraits - 05.3.81 1990 Richard Hamilton 1922-2011 ARTIST ROOMS Acquired jointly with the National Galleries of Scotland through The d'Offay Donation with assistance from the National Heritage Memorial Fund and the Art Fund 2008 http://www.tate.org.uk/art/work/AR00141

Four Self Portraits – 05.3.81 1990 Richard Hamilton 1922-2011 ARTIST ROOMS Acquired jointly with the National Galleries of Scotland through The d’Offay Donation with assistance from the National Heritage Memorial Fund and the Art Fund 2008 http://www.tate.org.uk/art/work/AR00141

Una reflexió apropa la participació de Ferran Adrià a la Documenta 12, a càrrec de Vicente Todolí, director de la Tate Modern de Londres, i del pintor Richard Hamilton, pare del pop-art. Menjar per pensar recull el testimoniatge, els debats, textos i taules rodones entre artistes, xefs, crítics d’art i galeristes, personalitats del món de l’art i de la cuina, uns debats en què s’intenten delimitar o potser esborrar les fronteres entre la cuina i art. Aquest llibre recull els detalls de la intervenció de Ferran Adrià a la documenta i de les seqüeles que la immersió del cuiner al món de l’art segueix suscitant. A més d’aquests continguts, el llibre també inclou de manera ordenada i amena la concentració més elevada i seleccionada de textos teòrics relacionats amb la filosofia d’el Bulli, guardonat amb 3 estrelles Michelin i reconegut per quatre anys consecutius com el millor restaurant del món. Més informació

Hamilton_9

Hamilton_8
The critic laughs, 1971

 

D13_2022_RICHARD HAMILTON

Texto de Carlota Marquina

(CAST)
En sus famosos collages que establecieron el escenario para el arte pop, Richard Hamilton exploró la relación entre bellas artes, diseño de productos y cultura popular. El estilo de Hamilton se ejemplifica en su obra más famosa, Just What Is It that Makes Today’s Men So Different, Son Appealing? (1956), que presenta una mezcla de imágenes dispares recortadas de revistas. El resultado es una escena interior extraña y doméstica con una pareja desnuda representada en escala de grises. Cuando la Whitechapel Gallery incluyó la pieza en su exposición seminal “This Is Tomorrow” en 1956, recibió elogios y ayudó a estimular el desarrollo del arte pop. La obra de Hamilton se ha expuesto en Nueva York, Londres, París, Colonia, Seúl y Los Ángeles y pertenece a las colecciones del Kunstmuseum Basel, Tate, Victoria and Albert Museum, Museo Guggenheim, Metropolitan Museum of Art y el Museo de Arte Moderno. Sus piezas se han vendido por seis cifras en el mercado secundario.

Hamilton_2
El icónico logotipo de Ricard, bebida de anís popular en la costa norte del Mediterraneo, fagocitado por Richard Hamilton. Circa años 60

Richard Hamilton visitaba a menudo la ciudad de Cadaqués e incluso compró allí una residencia propia. Cuando en 1973 abrió la Galería Cadaqués del arquitecto Lanfranco Bombelli, Hamilton se convirtió en uno de los primeros y más ávidos colaboradores. La galería permaneció activa hasta 1997, centrada en el arte pop, el arte conceptual y el concretismo, con exposiciones de un sinfín de artistas más influyentes de la época, como Duchamp, Joseph Beuys, Max Bill, John Cage, Jasper Johns y Marcel Broodthaers, por citar algunos. Richard Hamilton también ha realizado sus propias exposiciones en la Galería Cadaqués más de una docena de veces. Como Hamilton utiliza a menudo anuncios comerciales como fuente de inspiración, a menudo se ven logotipos, anuncios impresos y rótulos comerciales en sus obras.

Hamilton_7

Fue el diseñador de la cubierta del White Album (Álbum Blanco) de The Beatles, en 1968. Precisamente la pintura y los collages de Hamilton se hicieron famosos en prácticamente en todo el mundo por ser uno de los más célebres diseñadores gráficos de las obras de The Beatles siendo en 1960 uno de los más conocidos exponentes del pop-art junto al estadounidense Andy Warhol, pero, tras ser uno de los organizadores en 1967 de una retrospectiva de la obra de Marcel Duchamp en la Tate Gallery de Londres, su diseño para el White Album llamó la atención por el diseño, la “ilustración” que hizo de la cubierta de tal LP fue absolutamente minimalista –literalmente tal álbum era “ilustrado” con el no-color blanco , era un álbum como lo señala la etimología latina-, muy austera y muy seria, por lo que rompía con los típicos abigarrados y alegres diseños del pop-art sesentista, en este caso tomaba distancia de coetáneos como Peter Blake.

Swingeing London 67 (f) 1968-9 Richard Hamilton 1922-2011 Purchased 1969 http://www.tate.org.uk/art/work/T01144

Swingeing London 67 (f) 1968-9 Richard Hamilton 1922-2011 Purchased 1969 http://www.tate.org.uk/art/work/T01144

Stage Proof 12 1972 Richard Hamilton 1922-2011 Presented by the artist 1977 http://www.tate.org.uk/art/work/P02427

Stage Proof 12 1972 Richard Hamilton 1922-2011 Presented by the artist 1977 http://www.tate.org.uk/art/work/P02427

 

Una reflexión acerca de la participación de Ferran Adrià en la Documenta 12, a cargo de Vicente Todolí, director de la Tate Modern de Londres, y del pintor Richard Hamilton, padre del pop-art. Comida para pensar, pensar sobre el comer recoge el testimonio, los debates, textos y mesas redondas entre artistas, chefs, críticos de arte y galeristas, personalidades del mundo del arte y de la cocina, unos debates en los que se intentan delimitar o quizá borrar las fronteras entre la cocina y arte. Este libro recoge los detalles de la intervención de Ferran Adrià en la documenta y de las secuelas que la inmersión del cocinero en el mundo del arte sigue suscitando. Además de estos contenidos, el libro también incluye de forma ordenada y amena la concentración más elevada y seleccionada de textos teóricos relacionados con la filosofía de El Bulli, galardonado con 3 estrellas Michelin y reconocido por cuatro años consecutivos como el mejor restaurante del mundo. Más información