Anarchy, una revista d’idees anarquistes

(CAT)
A principis de la dècada de 1960, els editors de Freedom Press, incondicionals protectors de la tradició anarquista a Gran Bretanya, van ser conscients dels canvis que s’estaven produint a la societat. Els joves, molts estudiants, miraven a l’esquerra llibertària per donar sentit als vastos trastorns socials al Londres de la postguerra i altres centres urbans. Els principis antiautoritaris del moviment anarquista i les seves posicions clarament articulades sobre habitatge assequible, justícia social i una inviolable llibertat personal van tenir una forta ressonància. De cop i volta, el tipus d’anarquisme políticament compromès del segell ja no era exclusiu de barbuts estudiosos de Kropotkin.

En aquell moment, però, l’òrgan més visible de l’anarquisme britànic, The Freedom Newspaper, era tot menys jove, fundada el 1886, tenia un format decididament avorrit malgrat el seu missatge radical. El 1961, un dels editors més joves del diari, Colin Ward, va proposar una revista separada dissenyada per iniciar el diàleg amb nous lectors. Va néixer la llegendària sèrie Anarchy: A Journal of Anarchist Idees, que a la seva primera sèrie va arribar a publicar 118 números. Ward va conèixer l’il·lustrador Rufus Segar en un pub, i tots dos van fonamentar una relació de treball que va establir una nova veu i identitat gràfica per al moviment anarquista del Regne Unit.

Segar va prestar el seu considerable talent a l’equip de producció de la revista creant moltíssimes de les seves 118 portades. Els seus dissenys cridaners van telegrafiar els temes centrals de cada número amb una franquesa audaç i una saludable dosi d’experimentació gràfica. La portada i la contraportada de la revista es treballaven com una sola imatge, amb un enfocament dramàtic en la interacció de portada i contraportada i un ús incisiu del text com a element gràfic fan que les portades d’Anarchy siguin tan fresques avui com quan es van imprimir per primera vegada. Portades realitzades amb ingredients bàsics i consistents: una imatge forta, el títol del que es tracta i la signatura, anarquia.

Un treball que al llarg dels anys va romandre aliè a modes (a finals dels anys 60 al món juvenil britànic hi era molt present la psicodèlia) i que es va avançar a l’estètica punk amb l’ús de mitjos tons ampliats per fer visible la trama i ús de tintes planes.

Amb Daniel Poyner com a editor, Hyphen Press acaba d’editar un llibre que amb el títol d’Autonomy: the cover designs of Anarchy, 1961-1970, reprodueix totes aquestes portades i algunes pàgines interiors.

Anarchy, una revista de ideas anarquistas

(CAST)
A principios de la década de 1960, los editores de Freedom Press, incondicionales protectores de la tradición anarquista en Gran Bretaña, fueron conscientes de los cambios que se estaban produciendo en la sociedad. Los jóvenes, muchos de ellos estudiantes, miraban a la izquierda libertaria para darle sentido a los vastos trastornos sociales en el Londres de la posguerra y otros centros urbanos. Los principios antiautoritarios del movimiento anarquista y sus posiciones claramente articuladas sobre vivienda asequible, justicia social y una inviolable libertad personal tuvieron una fuerte resonancia. De repente, el tipo de anarquismo políticamente comprometido del sello ya no era exclusivo de barbudos estudiosos de Kropotkin.

En aquel momento, sin embargo, el órgano más visible del anarquismo británico, The Freedom Newspaper, era todo menos joven, fundada en 1886 tenía un formato decididamente aburrido a pesar de su mensaje radical. En 1961, uno de los editores más jóvenes del periódico, Colin Ward, propuso una revista separada diseñada para iniciar el diálogo con nuevos lectores. Nació la legendaria serie Anarchy: A Journal of Anarchist Ideas, que en su primera serie llegó a publicar 118 números. Ward conoció al ilustrador Rufus Segar en un pub, y los dos cimentaron una relación de trabajo que estableció una nueva voz e identidad gráfica para el movimiento anarquista del Reino Unido.

Segar prestó su considerable talento al equipo de producción de la revista creando muchísimas de sus 118 portadas. Sus llamativos diseños telegrafiaron los temas centrales de cada número con una franqueza audaz y una saludable dosis de experimentación gráfica. La portada y la contraportada de la revista se trabajaban como una sola imagen, con un enfoque dramático en la interacción de portada y contraportada y un uso incisivo del texto como elemento gráfico hacen que las portadas de Anarchy sean tan frescas hoy como cuando se imprimieron por primera vez. Portadas realizadas con ingredientes básicos y consistentes: una imagen fuerte, el título de lo que se trata y la firma, anarquía.

Un trabajo que a lo largo de los años permaneció ajeno a modas (a finales de los años 60 en el mundo juvenil británico estaba muy presente la psicodelia) y que se avanzó a la estética punk con el uso de medios tonos ampliados para hacer visible la trama y el uso de tintas planas.

Con Daniel Poyner como editor, Hyphen Press acaba de editar un libro que con el título de Autonomy: the cover designs of Anarchy, 1961-1970, reproduce todas esas portadas y algunas páginas interiores.