Cathy Berberian. Stripsody

(CAT)
Compositora, mezzosoprano i vocalista nord-americà, considerada la millor i la més popular intèrpret de música contemporània del seu temps. Cathy Berberian va trencar els prejudicis de les elits de la música clàssica pel que fa a la música popular, revelant al món la seva pròpia de sencera llibertat. Entre les seves interpretacions es troben diverses àries basades en cançons dels Beatles. Un dels seus projectes més interessants –que es pot veure a La Virreina, Centre de la Imatge (Barcelona) fins al 28 de setembre del 2025– és Stripsody (1966).

Què és Stripsody?, la web interdisciplinary Italy, ho defineix així: Pren el llenguatge de les tires còmiques i dóna-ho a una de les cantants d’avantguarda més carismàtiques. Combina-la amb un pintor abstracte que també treballa com a dissenyador gràfic. I, per acabar, encarrega a un semiòleg aficionat al còmic la direcció. El resultat és un projecte multimèdia en què Umberto Eco, en qualitat de facilitador cultural, va unir el talent musical de Cathy Berberian i la singular estètica visual d’Eugenio Carmi.

La gènesi del projecte pertany a la història de la música, ja que Stripsody va néixer originalment com a primera composició de Berberian. Ja una respectada intèrpret de música contemporània d’avantguarda, i ben coneguda per les seves col·laboracions amb Luciano Berio i John Cage, la cantant va decidir convertir les onomatopeies comunes a les tires còmiques en partitures musicals. Va combinar el «bang», «sniff», «boing», «bang» dels còmics en una composició musical que després va interpretar amb gran humor i teatralitat —una tècnica que més tard es va definir com a «pallassada vocal»— a l’escenari del Festival de Música Contemporània de Bremen el 1966, obtenint un gran èxit. Dissenyades pel dibuixant italià Roberto Zamarin, les partitures de Stripsody també expressen la convergència entre la música i els elements visuals, amb la notació musical sent reemplaçada per tires reals.

Cathy Berberian. Stripsody

(CAST)
Compositora, mezzosoprano y vocalista estadounidense, considerada la mejor y la más popular intérprete de música contemporánea de su tiempo. Cathy Berberian rompió los prejuicios de las élites de la música clásica con respecto a la música popular, revelando al mundo la suya propia de entera libertad. Entre sus interpretaciones se encuentran varias arias basadas en canciones de los Beatles. Uno de sus proyectos más interesantes –que se puede ver en La Virreina, Centre de la Imatge (Barcelona) hasta el 28 de septiembre de 2025– es Stripsody (1966).

¿Qué es Stripsody?, la web interdisciplinary Italy, lo define así: Toma el lenguaje de las tiras cómicas y dáselo a una de las cantantes de vanguardia más carismáticas. Combínala con un pintor abstracto que también trabaja como diseñador gráfico. Y, para terminar, encarga a un semiólogo aficionado al cómic la dirección. El resultado es un proyecto multimedia en el que Umberto Eco, en su calidad de facilitador cultural, unió el talento musical de Cathy Berberian y la singular estética visual de Eugenio Carmi.

La génesis del proyecto pertenece a la historia de la música, ya que Stripsody nació originalmente como la primera composición de Berberian. Ya una respetada intérprete de música contemporánea de vanguardia, y bien conocida por sus colaboraciones con Luciano Berio y John Cage, la cantante decidió convertir las onomatopeyas comunes en las tiras cómicas en partituras musicales. Combinó el «bang», «sniff», «boing», «bang» de los cómics en una composición musical que luego interpretó con gran humor y teatralidad —una técnica que más tarde se definió como «payasada vocal»— en el escenario del Festival de Música Contemporánea de Bremen en 1966, obteniendo un gran éxito. Diseñadas por el dibujante italiano Roberto Zamarin, las partituras de Stripsody también expresan la convergencia entre la música y los elementos visuales, con la notación musical siendo reemplazada por tiras reales.