Gramàtica de Bartolomé Mateu (1468) ¿Primer llibre imprès a Espanya?, es discuteix encara avui dia si la data en el llibre es real o va ser una errata per 1488. Aquesta Gramàtica de Bartolomé Mateu, va ser impresa a Barcelona per Johannes Gherlinc (Altres noms de l’impressor: Johannes de Salzburbo, Johannes Planck o Johannes el Blanc.)
Sinodal de Aguila Fuente (1472) A dia d’avui s’accepta de forma generalitzada que la primera obra impresa a Espanya va ser el “Sinodal de Aguilafuente” al 1472, imprès per Juan Parix de Heidelberg a Segovia del que es conserva un exemplar a la mateixa Catedral de Segovia. Es tracta d’una obra de 48 fulls impresos en tipus romà y sense colofó, que tracta sobre las constitucions aprovades en una sínode celebrada en aquesta localitat per recordar als monjos les seves obligacions y per evitar que aquets es barregessin amb problemes civils. Segons sembla, Juan Párix va viure a Segovia a finals de segle, lloc on va obrir un taller tipogràfic en el que es van imprimir al menys vuit obres, la majoria de les quals es conserven a la mateixa ciutat. Probablement va arribar a Segovia invitat per el Bisbe Juan Arias de Àvila, home cabdalat que havia aconseguit privilegis per establir un estudi de gramàtica, lògica y filosofia equivalent a una Universitat. Es comprensible que volgués completar-ho amb un taller de tipografia. El fet de que sigui Segovia la primera ciutat amb impremta de la que es te constància resulta com a mínim sorprenent, tenint en conta que el Regne d’Aragó estava mes pròxim i mes relacionat amb Itàlia y que la seva vida cultural era mes intensa degut a la importància de les seves ciutats. Hi ha que considerar però que Segovia en aquella època vivia moments d’esplendor i allí fou proclamada Reina Isabel la Catòlica en el 1474.
Underweisung der Messung (1525) Instruccións sobre la medició Primer llibre dedicat al art de crear figures amb el compàs i la regla, i a la creació també de tipus de lletra romana. El seu creador, l’insigne Albert Durero, artista gràfic i pintor nascut a Nuremberg el 1471, va inventar un sistema modular per a construir els caràcters “Textur” partint d’unitats matemàtiques. El tipus emprat per la impressió del llibre va ser cedit per el seu mentor Anton Koberger que es creu que era l’impressor mes important d’alemanya d’aquells anys. Disposava de 24 premses d’imprimir tipus Gutenberg i de mes de 100 oficials impressors que treballaven per ell. Anteriorment, Koberger, també li havia cedit tipus de lletra a Durero per imprimir el llibre que el va fer famós: “L’Apocalipsi de Sant Juan”. En aquest llibre fet quan Durero només tenia 27 anys, i va incloure 15 gravats en fusta (Xilografia) fets per ell mateix, i que van ser reconeguts com els millors dibuixos de la època.
Paraphrasis in Elegantiarum (1530)Elegància de la llengua llatina Es aquesta una obra educativa, editada per Erasmo De Roterdamm impresa en quart al 1530 per Claude Garamond a Paris. Per la seva edició, Garamond va crear la seva primera tipografia, basada en la romana de Francesco Grifo. A la mort de l’impressor, Cristobal Plantini, juntament amb Guillaume Le Bé i Conrad Berner, varen comprar a la vídua els seus punxons i varen editar alguns catàlegs de tipus, que eren tan exactes i precisos que es van fer servir a principis del segle XX per que las fundicions modernes, reeditessin els tipus de Garamond.
Recopilació Subtilissima (1548)Llibre sobre cal·ligrafia Editat al 1548 per Juan de Icíar, cal·lígraf y dissenyador de tipus nascut a Biscaia Va ser el primer Cal·lígraf en fer servir l’art del gravat i de l’impremta per a l’ensenyança de la Cal·ligrafia. Als 26 anys va editar el llibre citat. Va ser també professor del Princep Carles, fill de Felip II al Escorial, i va crear las ornamentacions d’alguns llibres de la Real Biblioteca. Es pot veure clarament la influencia de Durero, amb la creació de tipografies.
El Quixot de la Mancha (1605) Va ser aquesta la primera edició del Quixot, costejada per el Llibrer Francisco de Robles, impresa als tallers de Juan de la Cuesta, a Madrid en format octau, es tracta de la primera part del llibre, la segona part es va imprimir al 1615, als mateixos tallers
El Quixot de la Mancha, Joaquin de Ibarra (1780) Es tracta de una de les millors edicións del “Quixot”, en 4 toms, feta per el mestre impressor Joaquin de Ibarra al 1780. Va ser la primera edició depurada per la RAE, i es creu que va ser finançada per Carlos III, que aquell mateix any va fundar la Impremta Real. El paper emprat, es va demanar expressament al fabricant de paper Joseph Llorens a Catalunya. Per als tipus de lletra, es va pensar primer amb el fundidor Eudald Pradell de Ripoll, però finalment es van encarregar els punxons a Geronimo Gil de Madrid. Aquests tipus son tan perfectes, que 400 anys després, al 2005, es van digitalitzar i es van batejar amb el nom de Ibarra Real, en homenatge al impressor. Era Ibarra tan perfeccionista, que s’explica l’anècdota de que parlant una vegada al Rei Carlos III amb ell, li digues: ¿Per que poses al final dels teus llibres “Fe de Erratas” si mai en fas cap? Ibarra li va contestar: ¡Perquè s’ha de posar!
LIBROS TIPOGRÁFICOS 2
Gramática de Bartolomé Mateo (1468) ¿Primer libro impreso en España? Aún hoy se debate si la fecha que aparece en el libro es real o si se trata de un error que indica 1488. Esta gramática de Bartolomé Mateu fue impresa por Johannes Gherlinc en Barcelona (otros nombres atribuidos del impresor: Johannes de Salzburgo, Johannes Planck o Johannes el Blanc).
Sinodal de Aguila Fuente (1472) A día de hoy se acepta de forma generalizada que la primera obra impresa en España fue el “Sinodal de Aguilafuente” en 1472, impreso por Juan Parix de Heidelberg en Segovia del que se conserva un ejemplar en la propia Catedral de Segovia. Se trata de una obra de 48 hojas impresas en tipo romano y sin colofón, que trata sobre las constituciones aprobadas en un sínodo celebrada en esta localidad para recordar a los monjes sus obligaciones y para evitar que éstos se mezclaran con problemas civiles. Al parecer, Juan Párix vivió en Segovia a finales de siglo, lugar en el que abrió un taller tipográfico en el que se imprimieron al menos ocho obras, la mayoría de las cuales se conservan en la misma ciudad. Probablemente llegó a Segovia invitado por el Obispo Juan Arias de Ávila, hombre acaudalado que había conseguido privilegios para establecer un estudio de gramática, lógica y filosofía equivalente a una Universidad. Es comprensible que quisiera completarlo con un taller de tipografía. El hecho de que sea Segovia la primera ciudad con imprenta de la que se tiene constancia resulta al menos sorprendente, teniendo en cuenta que el Reino de Aragón estaba más cercano y más relacionado con Italia y que su vida cultural era más intensa debido a la importancia de sus ciudades. Hay que considerar sin embargo que Segovia en aquella época vivía momentos de esplendor y allí fue proclamada Reina, Isabel la Catolica en 1474.
Underweisung der Messung (1525)Instrucciones sobre la medición Primer libro dedicado al arte de crear figuras con el compás y la regla, ya la creación también de tipos de letra romana. Su creador, el insigne Alberto Durero, artista gráfico y pintor nacido en Nuremberg en 1471, inventó un sistema modular para construir los caracteres “Textur” partiendo de unidades matemáticas. El tipo empleado fue cedido por su mentor Anton Koberger que se cree que era el impresor más importante de Alemania de aquellos años. Disponía de 24 prensas de imprimir tipo Gutenberg y de más de 100 oficiales impresores que trabajaban por él. Anteriormente, Koberger, también le cedió tipos de letra a Durero para imprimir el libro que le hizo famoso: “El Apocalipsis de San Juan”. En este libro realizado cuando Durero sólo tenía 27 años, e incluyó 15 grabados en madera (Xilografía) hechos por él mismo, y que fueron reconocidos como los mejores dibujos de la época.
Paraphrasis in Elegantiarum (1530)Elegancia de la lengua latina Es ésta una obra educativa, editada por Erasmo De Roterdamm impresa en cuarto en 1530 por Claude Garamond en París. Por su edición, Garamond creó su primera tipografía, basada en la romana de Francesco Grifo. A la muerte del impresor, Cristobal Plantini, junto con Guillaume Le Bé y Conrad Berner, compraron a la viuda sus punzones y editaron algunos catálogos de tipos, que eran tan exactos y precisos que se utilizaron a principios del siglo XX para que las fundaciones modernas, reeditaran los tipos de Garamond.
Recopilación Sutilísima (1548)Libro sobre caligrafía Editado en 1548 por Juan de Icíar, calígrafo y diseñador de tipos nacido en Vizcaya Fue el primer Calígrafo en utilizar el arte del grabado y de la imprenta para la enseñanza de la Caligrafía. A sus 26 años editó el libro citado. Fue también profesor del Príncipe Carlos, hijo de Felipe II en el Escorial, y creó las ornamentaciones de algunos libros de la Real Biblioteca. Puede verse claramente la influencia de Durero, con la creación de tipografías.
El Quijote de la Mancha (1605) Esta fue la primera edición de este libro, costeada por el Librero Francisco de Robles, impresa en los talleres de Juan de la Cuesta, en Madrid en formato octavo, se trataba de la primera parte del libro, la segunda parte se imprimió en 1615, en los mismos talleres
El Quijote de la Mancha, Joaquín de Ibarra (1780) Se trata de una de las mejores ediciones del Quijote, en 4 tomos, impresa por el maestro impresor Joaquín de Ibarra en 1780. Fue la primera edición depurada por la RAE, y se cree que fue financiada por Carlos III, que ese mismo año fundó la Imprenta Real. El papel empleado, se pidió expresamente al fabricante de papel Joseph Llorens en Cataluña. Para los tipos de letra, se pensó primero en el fundidor Eudald Pradell de Ripoll, pero finalmente se encargaron los punzones a Gerónimo Gil de Madrid. Estos tipos son tan perfectos, que 400 años después, en 2005, se digitalizaron y se bautizaron con el nombre de Ibarra Real, en homenaje al impresor. Era Ibarra tan perfeccionista, que se explica la anécdota de que hablando una vez el Rey Caros III con él, le dijera: ¿Por qué pones al final de tus libros “Fe de Erratas” si nunca haces ninguna? Ibarra le contestó: ¡Porque hay que ponerlo!