Llibres tipogràfics 3

Joan Pujagut

(CAT)

Principia Mathematica – Isaac Newton 1687
Aquest grup de 3 llibres en octau, editats per Sir Isaac Newton, varen ser la seva obra mestra. Escrits en llatí, presenten els fonaments de la física y de astronomia formulats en llenguatge de geometria pura. El Capítol dedicat als Axiomes o lleis del moviment, es el mes conegut d’aquesta obra.
El tipus emprat per imprimir l’obra, va ser dissenyat per William Caslon, que havent sigut primer tallador de culates d’armes, es va dedicar després a la fundició de tipus. El tipus del llibre citat va ser tan emprat a Anglaterra que se li va posar el seu nom en homenatge.

Manuale Tipografico – Simón Le Fournier 1764-1765
Consta de 2 llibres en octau, editats, al primer al 1764, i el següent al 1765.
Tracten sobre la elaboració de tipus, així com inclou mostres dels seus dissenys, els quals eren molt ornamentats considerats mes com a “Rococós”, que no com a “Neoclàssics” per la època. Le Fournier va entrar a treballar a una fundició als 17 anys on es dedicava a fer precisament ornaments i floritures. L’any 1736 va fundar la seva pròpia fundició a Paris, on va crear molts tipus de lletra, especialment cursives. També es conegut per intentar unificar les mides dels tipus, doncs al segle XVIII cada fundidor emprava les seves pròpies mides. La seva idea no va acabar de quallar, però va servir per que posteriorment Antoine Didot unifiques gracies al Rei de França les mides creant el Punt Didot.
Molts dels noms que va proposar Fournier per a les mides dels tipus, han quedat per a la posteritat, incloent la mida de punts, que no eren encara les de Didot. Per exemple:

La Nomparella              6 punts
La Gallarda                   9 punts
El Cícero                      12 punts
La Sant Agustí              14 Punts

La Nomparella, es va batejar a Catalunya com la Mosca, però la seva mida era de 5 punts Didot, similar a la Parisienne.
La mida Sant Agustí es va dir així per que era la que es feia servir  habitualment al imprimir els llibres eclesiàstics.

Bucòlica (Virgili) John Baskerville 1757
L’any 1757 va canviar la vida de l’impressor John Baskerville, (nascut a Worcesthershire al 1706.) aquell any va presentar una edició de Virgili en format quart que presentava dos elements que van marcar la historia de la producció de llibres a Anglaterra, el primer va ser fer servir una família tipogràfica creada per ell mateix, el segon va ser un paper especial similar a la Vitel·la* que li va proporcionar James Whatman, fabricant de paper de Kent, que mitjançant planxes calentes, va inventar un paper que al tacte i a la vista semblava Vitel·la* autentica.

* La Vitel·la era un suport fet amb la pell d’un animal jove (generalment vedella) i que ja s’emprava des de l’antiguitat per fer impressions de gran qualitat. Evidentment tenia un preu prohibitiu.

Holly Bible – John Baskerville 1763
Al 1763 John Baskerville tot i el seu confés ateisme publica la seva obra mestre, una Bíblia de format foli, en el que emprava ames del paper i el seu tipus de lletra, tintes creades per ell, que quedaven impreses amb un negre de qualitat superior. Després d’impreses les fulles las passava per una calàndria i això li treia la petjada de la pressió, i feia que brilles la tinta.
Un col·lega seu de l’ofici d’impressor de la Royal Society of Arts, Benjamin Franklin*, admirador del seu tipus de lletra, se la va endur a Nord-Amèrica i la va fer servir principalment per impresos oficials.
Com a curiositat heu de saber, que Baskerville, va deixar escrit al seu testament, que volia ser enterrat a l’ombra d’un arbre de la seva mansió, en terra no consagrada, però atenció… enterrat de peu.
El seu taüt, va ser retirat al cap d’uns anys al fer un canal a la zona, y va estar un temps a la cripta de Christ Church a Birmingham, i després i fins la actualitat al cementiri de Warstone Lane.
Hi ha constància també que l’escriptor Sir Artur Conan Doyle, va fer servir el seu cognom en homenatge a una aventura de Sherlock Holmes: “El gos de Baskerville”

*Poca gent sap que Benjamin Franklin, fundador entre d’altres de la Nació dels Estats Units, era impressor.
Hi ha una anècdota, que explica que l’inventor de la maquina d’imprimir “Boston de Palanca” John Smith va presentar la seva patent dibuixada, dient que el fantasma de Benjamin Franklin li havia explicat clarament com fer-ho. S’ha de dir que John Smith era un fuster, que no coneixia de res el mon de la impremta.

Libros tipográficos 3

(CAST)

Principia Mathematica – Isaac Newton 1687
Este conjunto de tres libros en octavo, editados por Sir Isaac Newton, constituyeron su obra maestra. Escritos en latín, presentan los fundamentos de la física y la astronomía formulados en el lenguaje de la geometría pura. El capítulo dedicado a los axiomas o leyes del movimiento es el más conocido de esta obra.
La tipografía utilizada para imprimir la obra fue diseñada por William Caslon, quien, tras haber sido primero tallador de culatas de armas, se dedicó posteriormente a la fundición de tipos. La tipografía del libro mencionado tuvo tanta popularidad en Inglaterra que recibió su nombre.

Manuale Tipografico – Simón Le Fournier 1764-1765
Consta de 2 libros en octavo, editados, el primero en 1764, y el siguiente en 1765.
Tratan sobre la elaboración de tipos, así como incluye muestras de sus diseños, los cuales eran muy ornamentados considerados más como “Rococós”, que no como “Neoclásicos” por la época. Le Fournier entró a trabajar en una fundición a los 17 años donde se dedicaba a realizar precisamente ornamentos y florituras. En 1736 fundó su propia fundición en París, donde creó muchos tipos de letra, especialmente cursivas. También es conocido por intentar unificar los tamaños de los tipos, pues en el siglo XVIII cada fundidor empleaba sus propios tamaños. Su idea no acabó de cuajar, pero sirvió para que posteriormente Antoine Didot unificara (gracias al Rey de Francia) los tamaños creando el Punto Didot.
Muchos de los nombres que propuso Fournier para los tamaños de los tipos, han quedado para la posteridad, incluyendo el tamaño de puntos, que no eran todavía los de Didot. Por ejemplo:

La Nomparella              6 puntos
La Gallarda                   9 puntos
El Cícero                       12 puntos
La San Agustín              14 Puntos

La Nomparella, se bautizó en Cataluña como la Mosca, pero su tamaño era de 5 puntos Didot, similar a la Parisiense.
El tamaño San Agustín se llamó así porque era el que se utilizaba habitualmente al imprimir los libros eclesiásticos.

Bucólica (Virgilio) – John Baskerville 1757
En 1757 cambió la vida del impresor John Baskerville, (nacido en Worcesthershire en 1706.) ese año presentó una edición de Virgilio en formato cuarto que presentaba dos elementos que marcaron la historia de la producción de libros en Inglaterra, el primero fue utilizar una familia tipográfica creada por él mismo; el segundo, fue utilizar papel de la fábrica Whatman, establecida en Kent, que, mediante planchas calientes, inventó un papel que al tacto y a la vista parecía Vitela* auténtica.

* La Vitela era un soporte hecho con la piel de un animal joven (generalmente ternera) y que ya se empleaba desde la antigüedad para realizar impresiones de gran calidad. Evidentemente tenía un precio prohibitivo.

Holly Bible – John Baskerville 1763
En 1763 John Baskerville pese a su confeso ateísmo publica su obra maestra, una Biblia de formato folio, en el que empleaba además del papel de Watman y su tipo de letra, tintas creadas por él, que quedaban impresas con un negro de calidad superior. Después de impresas las hojas las pasaba por una calandria y eso le sacaba la huella de la presión, y hacía que brillase más aun la tinta.
Un colega de la sede del oficio de impresor de la Royal Society of Arts, Benjamin Franklin*, admirador de su tipo de letra, se la llevó a Norteamérica y la utilizó principalmente para impresos oficiales.
Como curiosidad hay que saber, que Baskerville, dejó escrito en su testamento, que quería ser enterrado a la sombra de un árbol de su mansión, en tierra no consagrada, pero atención…enterrado de pie.
Su ataúd, fue retirado al cabo de unos años al hacer un canal en la zona, y estuvo un tiempo en la cripta de Christ Church en Birmingham, y después y hasta la actualidad en el cementerio de Warstone Lane.
Hay constancia también de que el escritor Sir Artur Conan Doyle, usó su apellido en homenaje a una aventura de Sherlock Holmes: «El perro de Baskerville»

*Poca gente sabe que Benjamin Franklin, fundador entre otros de la Nación de Estados Unidos, era impresor.
Hay una anécdota, que explica que el inventor de la máquina de imprimir “Boston de Palanca” John Smith presentó su patente dibujada, diciendo que el fantasma de Benjamin Franklin le había explicado claramente cómo hacerlo. Hay que decir que John Smith era un carpintero de oficio, que no conocía de nada el mundo de la imprenta.

Deja una respuesta

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.