|
(CAT)
En dissenyar fundes de discos, qui és el teu client? La discogràfica? La banda?
No, segons Malcolm Garret, són els fans (és a dir, els consumidors).
Influenciat per l’estètica del grup Hawkind (desenvolupada per Barney Bubbles) Garrett va destacar com a dissenyador gràfic amb el seu treball per a la banda de punk Buzzcocks a finals dels 70.
La seva carrera a la indústria musical va començar amb el punk. Em vaig convertir en punk a la Politècnica de Manchester. Vaig conèixer Buzzcocks i vaig començar a adaptar tots els meus estudis universitaris als meus interessos: la música i l’estil de vida, encara que en aquell temps no ho considerava ‘estil de vida’. Estava directament involucrat amb el meu entorn.
Després de graduar-se en disseny gràfic, es va establir com a freelance a Londres. Immediatament, companyies discogràfiques com United Artists, Virgin Records o Radar Records, li van oferir feina i Garret va formar l’estudi de disseny Assorted iMaGes amb Kasper de Graaf, que treballava a la revista musical Smash Hits.
El 1979, el punk estava en declivi, però el post-punk no. Van sorgir moltes bandes joves, i en un parell d’anys va sorgir el postglam, i els joves, frustrats amb el punk, volien alguna cosa nova. Va sorgir el moviment musical conegut com New Romantics i el 1980 EMI el va contactar per dissenyar per a una nova banda que havien fitxat Duran Duran, que juntament amb Spandau Ballet, lideraven el moviment
Dels cinc membres de la banda, els més compromesos amb les arts visuals eren Rhodes i Taylor, que havien cursat un any d’un curs bàsic. Teníen coneixement i comprensió. Hi havia molt de consens, ja que el que els agradava coincidia amb el que a mi m’agradava, diu, citant la seva passió compartida per Andy Warhol i James Bond –Duran Duran gravaria el tema principal de l’última aparició de Roger Moore com a Bond a Panorama per matar del 1985– . Garret recorda que la portada de Reflex va sorgir d’una conversa amb Rhodes sobre constructivisme i veia les fundes de discos com un tot que havia de transmetre els senyals d’identitat de la marca de la mateixa manera que ho faria un producte de consum. Amb molta potència i atemporal. La portada de l’àlbum Rio, inclou una pintura de Patrick Nagel i va ser el disc més venut del grup.
A partir de les seves experiències, Garret treballava amb dues regles. La primera era mantenir el disseny de la funda tan simple com sigui possible al començament de la carrera d’una banda, perquè mai se sap quina direcció prendran. La segona era assegurar-se que hi hagi prou components visuals per poder portar un o més a la funda següent. Per a Duran Duran, aquesta era la clau. Posteriorment va adoptar un enfocament similar amb els seus treballs per a Simple Minds i Culture Club.
Si bé les bandes saben quina direcció general estan prenent, els detalls poden ser força flexibles, ja que responen a factors com les forces del mercat, l’evolució dels plans musicals, les noves cançons i les oportunitats de gira.
Per a la coberta de My Own Way, Garret va col·laborar amb Peter Saville ¬col·laboració que es va estendre també a la coberta del Dazzle Ships del grup Orchestal Manouvres in the Dark (OMD) i al Jerky Versions of the Dream de Howard Devoto–Molts dels treballs d’Assorted Images per al grup, es van poder veure durant la Design Week de Londres a l’espai SEA (54 Old Street, London EC1V 9AJ) sota el nom de Malcolm Garrett x Duran Duran.

Malcolm Garret diseñando para Duran Duran
(CAST)
Al diseñar fundas de discos, ¿quién es tu cliente? ¿La discográfica? ¿La banda?
No, según Malcolm Garret, son los fans (o sea, los consumidores).
Influenciado por la estética del grupo Hawkind (desarrollada por Barney Bubbles) Garrett destacó como diseñador gráfico con su trabajo para la banda de punk Buzzcocks a finales de los 70.
Su carrera en la industria musical comenzó con el punk. Me convertí en punk en la Politécnica de Manchester. Conocí a Buzzcocks y empecé a adaptar todos mis estudios universitarios a mis intereses: la música y el estilo de vida, aunque en aquel entonces no lo consideraba ‘estilo de vida’. Estaba directamente involucrado con mi entorno».
Tras graduarse en diseño gráfico, se estableció como freelance en Londres. Inmediatamente, compañías discográficas como United Artists , Virgin Records o Radar Records, le ofrecieron trabajo y Garret formó el estudio de diseño Assorted iMaGes con Kasper de Graaf, quien trabajaba en la revista musical Smash Hits.
En 1979, el punk estaba en declive, pero el post-punk no. Surgieron muchas bandas jóvenes, y en un par de años surgió el post-glam, y los jóvenes, frustrados con el punk, querían algo nuevo. Surgió el movimiento musical conocido como New Romantics y en 1980 EMI le contactó para diseñar para una nueva banda que habían fichado Duran Duran, que junto a Spandau Ballet, lideraban el movimiento
De los cinco miembros de la banda, los más comprometidos con las artes visuales eran Rhodes y Taylor, quienes habían cursado un año de un curso básico. Tenían conocimiento y comprensión. Había mucho consenso, ya que lo que les gustaba coincidía con lo que a mí me gustaba, dice, citando su pasión compartida por Andy Warhol y James Bond –Duran Duran grabaría el tema principal de la última aparición de Roger Moore como Bond en Panorama para matar de 1985– Taylor y Rhodes solían aportar ideas creativas. Garret recuerda que la portada de Reflex surgió de una conversación con Rhodes sobre constructivismo.
Garret, veía las fundas de discos como un todo que debía transmitir las señas de identidad de la marca de la misma manera que lo haría un producto de consumo. Con mucha potencia y atemporal. La portada del álbum Rio, incluye una pintura de Patrick Nagel y fue el disco más vendido del grupo.
A partir de sus experiencias, Garret trabajaba con dos reglas. La primera era mantener el diseño de la funda lo más simple posible al comienzo de la carrera de una banda, porque nunca se sabe qué dirección tomarán. La segunda era asegurarse de que haya suficientes componentes visuales para poder llevar uno o más a la siguiente funda. Para Duran Duran, esa era la clave. Posteriormente adoptó un enfoque similar con sus trabajos para Simple Minds y Culture Club.
Si bien las bandas saben qué dirección general están tomando, los detalles pueden ser bastante flexibles, ya que responden a factores como las fuerzas del mercado, la evolución de los planes musicales, las nuevas canciones y las oportunidades de gira.
Para la cubierta de My Own Way, Garret colaboro con Peter Saville colaboración que se extendió también a la cubierta del Dazzle Ships del grupo Orchestal Manouvres in the Dark (OMD) y al Jerky Versions of the Dream de Howard Devoto–
Muchos de los trabajos de Assorted Images para el grupo, pudieron verse durante la Design Week de Londres en el espacio SEA (54 Old Street, London EC1V 9AJ) bajo el nombre de Malcolm Garrett x Duran Duran.

|