Màscara Ibèrica
|
(CAT) Amb la prevenda oberta, el llibre reuneix prop de 150 fotografies fetes durant més de trenta anys de documentació sobre les mascarades i els rituals d’hivern del nord-oest ibèric. Un recorregut visual i cultural per tradicions ancestrals, memòria col·lectiva i celebracions populars, concebut com a arxiu documental i viatge a les nostres arrels. L’autor va triar la foto de la portada perquè captura l’essència del primer Carnaval Rural a Espanya. A Silió, Cantàbria, els trepajones, amb les seves màscares vegetals, remeten a una figura híbrida, a mig camí entre allò humà i allò forestal. Aquest moment va ser especial, ja que vaig aconseguir reunir tres esperits del bosc en una sola imatge. La Vijanera, coneguda com la ‘Vella de Gener’, celebra no només l’arribada del nou any, sinó també la renovació Segons l’autor, el projecte neix d’un viatge impulsat per la necessitat de comprendre l’ancestralitat de les màscares. No se sentia atret pels carnavals ni pels espectacles; cercava els ritus que parlen del temps, de la terra i dels qui els habiten. El que va començar observant llogarets del nord-oest de la Península Ibèrica es va estendre a molts territoris d’Europa i del món, creuant regions on els rituals conserven ressons de secrets antics i universals: al nord, les terres de l’antiga Tràcia; al sud, els pobles amazic de l’Atlas; a l’est, l’oceà i Mèxic, on tradicions heretades d’Espanya encara mantenen símbols vius que travessen generacions; a l’oest, el Mediterrani, amb les mascarades de fertilitat que parlen del temps i de la terra. Des del primer instant, una pregunta el va acompanyar: per qué? Per què cobrir la cara, sostenir gestos i sons que connecten amb la comunitat i amb els cicles del sol i la lluna, els solsticis i els equinoccis? Va aprendre aviat que cap teoria reemplaça l’experiència. Només observar, esperar, escoltar i sentir permet descobrir el ritme profund que anima aquests rituals. La càmera es va convertir en la seva companya inseparable. Cada fotografia busca capturar allò en que les paraules no arriben: la respiració darrere de la màscara, la tensió entre allò humà i allò simbòlic, l’energia que transforma allò quotidià en memòria viva. El que va començar com a etnografia esdevingué un viatge d’evolució simbòlica, on cada imatge revela la continuïtat d’un llenguatge ancestral que connecta generacions. Mentre les nostres ciutats perden els cicles naturals i la llum es dilueix entre edificis, a molts llogarets els ritmes segueixen marcats per la terra i el cel. Les mascarades formen part d’un calendari profund que recorda que el temps és cíclic i que pertanyem a quelcom més gran que nosaltres mateixos. Abandonem per un moment les obligacions de la societat contemporània i naveguem pel món de les màscares, els cicles, els astres i el temps. Les pàgines d’aquest llibre són una invitació a començar aquest viatge, a mirar, escoltar i sentir un univers     Máscara Ibérica (CAST) Con la preventa abierta, el libro reúne cerca de 150 fotografías realizadas durante más de treinta años de documentación sobre las mascaradas y rituales de invierno del noroeste ibérico. Un recorrido visual y cultural por tradiciones ancestrales, memoria colectiva y celebraciones populares, concebido como archivo documental y viaje a nuestras raíces. El autor eligió la foto de la portada porque captura la esencia del primer Carnaval Rural en España. En Silió, Cantabria, los trapajones, con sus máscaras vegetales, remiten a una figura híbrida, a medio camino entre lo humano y lo forestal. Ese momento fue especial, ya que logré reunir a tres espíritus del bosque en una sola imagen. La Vijanera, conocida como la ‘Vieja de Enero’, celebra no solo la llegada del nuevo año, sino también la renovación y nuestras tradiciones más auténticas. El proyecto, según el autor, nace de un viaje impulsado por la necesidad de comprender la ancestralidad de las máscaras. No se sentía atraído por los carnavales ni los espectáculos; buscaba los ritos que hablan del tiempo, de la tierra y de quienes los habitan. Lo que comenzó observando aldeas del noroeste de la Península Ibérica se extendió a muchos territorios de Europa y del mundo, cruzando regiones donde los rituales conservan ecos de secretos antiguos y universales: al norte, las tierras de la antigua Tracia; al sur, los pueblos amazigh del Atlas; al este, el océano y México, donde tradiciones heredadas de España aún mantienen vivos símbolos que atraviesan generaciones; al oeste, el Mediterráneo, con sus mascaradas de fertilidad que hablan del tiempo y de la tierra. Desde el primer instante, una pregunta le acompañó: ¿Por qué? ¿Por qué cubrir el rostro, sostener gestos y sonidos que conectan con la comunidad y con los ciclos del sol y la luna, los solsticios y los equinoccios? Aprendió pronto que ninguna teoría reemplaza la experiencia. Solo observar, esperar, escuchar y sentir permite descubrir el ritmo profundo que anima estos rituales. La cámara se convirtió en su compañera inseparable. Cada fotografía busca capturar lo que las palabras no alcanzan: la respiración detrás de la máscara, la tensión entre lo humano y lo simbólico, la energía que transforma lo cotidiano en memoria viva. Lo que comenzó como etnografía se convirtió en un viaje de evolución simbólica, donde cada imagen revela la continuidad de un lenguaje ancestral que conecta generaciones. Mientras nuestras ciudades pierden los ciclos naturales y la luz se diluye entre edificios, en muchas aldeas los ritmos siguen marcados por la tierra y el cielo. Las mascaradas forman parte de un calendario profundo que recuerda que el tiempo es cíclico y que pertenecemos a algo más grande que nosotros mismos. Abandonemos por un momento las obligaciones de la sociedad contemporánea y naveguemos por el mundo de las máscaras, los ciclos, los astros y el tiempo. Las páginas de este libro son una invitación a comenzar este viaje, a mirar, escuchar y sentir un universo que sigue vivo y que espera ser descubierto.     |