D10_2022_EDWARD FELLA, DISSENYADOR GRÀFIC

(CAT)
Sempre he defensat que el bon disseny gràfic és aquell en què no es reconeix el seu autor. El dissenyador, al meu entendre, ha d’estar al servei del client i el seu estil “gràfic” o les seves preferències tipogràfiques, no haurien de ser evidents a cada feina.

També és veritat, que hi ha certs “estils” generals –associats a èpoques concretes de la història o a tipologies específiques de treball– que unifiquen l’estètica de les peces gràfiques de comunicació, com l’estil suís, el postmodernisme, la influència de Neville Brody o David Carson al seu moment, la gràfica heavy-gòtica d’alguns grups musicals, etc.

Tot i la meva defensa d’un “estil net d’influències personals” al servei del client, no puc negar la meva admiració i interès per alguns dissenyadors gràfics el treball dels quals és reconeixible a primera vista, com passa amb Edward Fella.

Fella_capçalera_1

Edward Fella, nascut el 1936, va treballar com a dissenyador comercial per a la indústria de l’automòbil, entre el 1957 i el 1987. A principis dels anys 80 va començar a abandonar el disseny comercial i va fer un gir a la seva carrera. Va cursar el programa de postgrau a la Cranbrook Academy (1985-1987), va col·laborar amb la Detroit Focus Gallery (1983-1991) dissenyant fulletons i catàlegs i va acceptar un lloc de professor a Califòrnia. En aquella època el treball experimental de Fella va tenir una gran influència en molts dissenyadors.

El seu treball explora l’entropia, la desintegració de la forma a partir de còpies repetides i utilitza una gamma il·limitada de tècniques: tipografia trobada, gargots, escriptura amb pinzell, composició tipogràfica, tampons, imatges de domini públic, estèncil, etc. Va investigar el potencial estètic de formes de lletres inventades, els intervals espacials irregulars, els caràcters excèntrics, els glifs personals i la gràfica vernacular. Combinava tots aquests materials amb gran habilitat compositiva: sovint s’hi adjuntaven aparts, notes i addicions al missatge principal. Encara que la influència de Fella va impregnar el treball de joves dissenyadors fortament compromesos amb els gràfics per ordinador, ell poques vegades l’usava i promovia els processos manuals. Fella solia dir: «La desconstrucció és una manera d’exposar la cola que manté unida a la cultura occidental«.

Les regles s’ensenyen per trencar-se només excepcionalment”, podia llegir-se al full de propaganda que Ed Fella va dissenyar per a una de les seves presentacions a l’Escola d’Arts Visuals, Nova York, el 1997. Segons Rick Poynor: no es pot apreciar completament el treball de Fella, sense abordar tant l’art com el disseny. El treball personal que va crear des del 1987 fins al present, després de 30 anys de servei com a dissenyador a Detroit, existeix en una zona on els dos camps s’entrellacen i entrellacen.

Als fulls de propaganda i comunicats que Fella va produir a CalArts, on va ensenyar des del 1987 fins al 2013, va treballar amb llibertat total. Va utilitzar els fulls –dissenyats a mà, a doble cara i impresos en una botiga local– com un espai per perseguir les seves pròpies preocupacions, havia arribat a un punt en la seva carrera de disseny on actuava com el seu propi «client» i ja no tenia que preocupar-se pels aspectes rutinaris de la comunicació. Podia investigar les possibilitats de la forma gràfica extrema sense tenir en compte les limitacions habituals.

Links d’interès

A Most Gifted Fella by Steven Heller

Ed Fella’s Flyers Blur the Lines Between Design and Art, by Rick Poynor

Unit Editions’ new book captures the enduring legacy of designer and rulebreaker Ed Fella

Instagram

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Fella_2 Fella_3 Fella_4 Fella_5 Fella_6

D10_2022_EDWARD FELLA, DISEÑADOR GRÁFICO

(CAST)
Siempre he defendido que el buen diseño gráfico es aquel en el que no se reconoce a su autor. El diseñador, en mi opinión, debe estar al servicio del cliente y su estilo “gráfico” o sus preferencias tipográficas, no deberían ser evidentes en cada trabajo.

También es verdad, que hay ciertos “estilos” generales –asociados a épocas concretas de la historia o a tipologías especificas de trabajo– que unifican la estética de las piezas gráficas de comunicación, como el estilo suizo, el posmodernismo, la influencia de Neville Brody o David Carson en su momento, la gráfica heavy-gótica de algunos grupos musicales, etc.

A pesar de mi defensa de un “estilo limpio de influencias personales” al servicio del cliente, no puedo negar mi admiración e interés por algunos diseñadores gráficos cuyo trabajo es reconocible a primera vista, como sucede con Edward Fella.

fella_capçalera_2

Edward Fella, nacido en 1936, trabajó como diseñador comercial para la industria del automóvil, entre 1957 y 1987. A principios de los años 80 empezó a abandonar el diseño comercial y dio un giro a su carrera. Cursó el programa de posgrado en la Cranbrook Academy (1985-1987), colaboró con la Detroit Focus Gallery (1983-1991) diseñando folletos y catálogos y aceptó un puesto de profesor en California. En esa época el trabajo experimental de Fella tuvo gran influencia en muchos diseñadores.

Su trabajo explora la entropía, la desintegración de la forma a partir de copias repetidas y utiliza una gama ilimitada de técnicas: tipografía encontrada, garabatos, escritura con pincel, composición tipográfica, tampones, imágenes de dominio público, esténcil, etc. Investigó el potencial estético de formas de letras inventadas, los intervalos espaciales irregulares, los caracteres excéntricos, los glifos personales y la gráfica vernacular. Combinaba todos estos materiales con gran habilidad compositiva: a menudo se adjuntaban apartes, notas y adiciones al mensaje principal. Aunque la influencia de Fella impregnó el trabajo de jóvenes diseñadores fuertemente comprometidos con los gráficos por ordenador, él rara vez lo usaba y promovía los procesos manuales. Fella solia decir: «La deconstrucción es una forma de exponer el pegamento que mantiene unida a la cultura occidental«.

Las reglas se enseñan para romperse solo excepcionalmente”, podía leerse en la hoja de propaganda que Ed Fella diseñó para una de sus presentaciones en la Escuela de Artes Visuales, Nueva York, en 1997. Según Rick Poynor: no se puede apreciar completamente el trabajo de Fella, sin abordar tanto el arte como el diseño. El trabajo personal que creó desde 1987 hasta el presente, después de 30 años de servicio como diseñador en Detroit, existe en una zona donde los dos campos se entrelazan y entrelazan.

En las hojas de propaganda y comunicados que Fella produjo en CalArts, donde enseñó desde 1987 hasta 2013, trabajó con libertad total. Usó las hojas –diseñadas a mano y a doble cara e impresas en una tienda local– como un espacio para perseguir sus propias preocupaciones, había llegado a un punto en su carrera de diseño en el que actuaba como su propio «cliente» y ya no tenía que preocuparse por los aspectos rutinarios de la comunicación. Podía investigar las posibilidades de la forma gráfica extrema sin tener en cuenta las limitaciones habituales.

Links de interés

A Most Gifted Fella by Steven Heller

Ed Fella’s Flyers Blur the Lines Between Design and Art, by Rick Poynor

Unit Editions’ new book captures the enduring legacy of designer and rulebreaker Ed Fella

Instagram

Fella_7 Fella_8

SONY DSC

SONY DSC

Fella_10 Fella_11 Fella_12