Reflexions 2017

Punt de partida

(CAT)
We are not very interested in conferences and similar meetings: they generally do not allow a real exchange between participants. In our experience, conferences end up presenting linear, self-referential speeches by the lecturer and passive participation by the audience. The speaker and listeners are on separate sides of the same space, without real relations and exchange.
Robert Rebotti

Bàsicament els congressos són ocasions immillorables per al foment dels sentiments, els programes també tenen la seva importància com a factor d’atracció però el que de debò importa són els petits detalls, les converses disteses, els ambients cordials i les vetllades agradables.
Anònim

39. Pauses per al cafè, passejades en cotxe, descansos.
El creixement sol ocórrer fora dels llocs on ho intentem, en els espais intermedis, el que el Dr. Seuss anomena “la sala d’espera”. Hans Ulrich Obrist, un comissari d’exposicions de París, en una ocasió va organitzar una conferència d’art i ciència amb tota la infraestructura d’una conferència (les festes, trobades, menjars, recepcions a l’aeroport, …) però sense conferència. Sembla ser que va tenir molt èxit i va fructificar en nombroses col·laboracions.
Un manifest incomplet per al creixement. Bruce Mau

 

Fins ara la Festa no ha deixat de ser un altre festival de disseny gràfic. Potser amb una inclinació feia l’aspecte lúdic d’aquest tipus d’esdeveniments, però amb activitats típiques i tòpiques, com tallers, conferències, taules rodones i exposicions -això si amb el nostre particular punt de vista-. En els últims anys hem estant intentant investigar noves maneres de fer el tradicional, per exemple investigant les possibilitats del format conferència que hem convertit en “experiències” o la proposta de l’última edició en què els conferenciants i les exposicions no pertanyien a l’entorn de l’ disseny gràfic.

Per celebrar els nostres primers deu anys i inspirats pels textos agrupats sota el títol de Punt de partida pretenem celebrar una edició de La Festa sense programa.

Una simple trobada de gent interessada en el disseny gràfic per pensar, reflexionar i debatre sobre quin sentit tenen en els nostres dies els festivals de disseny, per intentar esbrinar com haurien de ser en el futur, o almenys com hauria de ser La Festa del Grafisme de Portbou.

Ens agradaria convidar-vos perquè ens ajudeu a dinamitzar aquesta edició de la Festa sense programa específic. Per provocar preguntes, generar dubtes, analitzar i tractar de descobrir nous camins …

En aquesta desena edició, ens agradaria que la Festa es convertís en un espai per pensar, reflexionar i debatre; un lloc per dubtar i preguntar-se el perquè de moltes de les coses que ens envolten. Ens agradaria saber què pensen els dissenyadors gràfics, que els mou i que els motiva

I aquestes són només algunes de les preguntes i reflexions que ens fem i de les que ens agradaria parlar amb vosaltres.

Com hauria de ser un festival de disseny? Són necessaris en aquests temps?

Disseny gràfic, obert o tancat ?, hem de relacionar-nos més amb altres disciplines ?, pensem només en la professió, en sorprendre als nostres col·legues i els premis que poden assolir els nostres treballs? Oblidem, potser, que el nostre treball hauria de ser útil a la societat que ens envolta?

Com seria el format ideal d’una conferència? Amb tota la informació que podem trobar a la xarxa, per què se segueixen fent les conferències com fa 10 o 15 anys enrere. Cal repensar els formats de presentació del treball del dissenyador i investigar noves maneres de fer-ho

És sostenible la cultura del tot gratis excepte la factura del nostre proveïdor de línia telefònica i de connexió amb la xarxa? S’hauria de pagar per assistir a un Festival de disseny? I per participar en un taller?
L’economia és probablement injusta però necessària.

 

Punto de partida

(CAST)
We are not very interested in conferences and similar meetings: they generally do not allow a real exchange between participants. In our experience, conferences end up presenting linear, self-referential speeches by the lecturer and passive participation by the audience. The speaker and listeners are on separate sides of the same space, without real relations and exchange.
Robert Rebotti

Básicamente los congresos son ocasiones inmejorables para el fomento de los sentimientos, los programas también tienen su importancia como factor de atracción pero lo que de verdad importa son los pequeños detalles, las conversaciones distendidas, los ambientes cordiales y las veladas agradables.
Anónimo

39. Pausas para el café, paseos en coche, descansos.
El crecimiento suele ocurrir fuera de los lugares donde lo intentamos, en los espacios intermedios, lo que el Dr. Seuss llama “la sala de espera”. Hans Ulrich Obrist, un comisario de exposiciones de París, en una ocasión organizó una conferencia de arte y ciencia con toda la infraestructura de una conferencia (las fiestas, encuentros, comidas, recepciones en el aeropuerto,…) pero sin conferencia. Parece ser que tuvo mucho éxito y fructificó en numerosas colaboraciones.
Un manifiesto incompleto para el crecimiento. Bruce Mau

 

Hasta ahora la Festa no ha dejado de ser otro festival de diseño gráfico. Quizá con una inclinación hacía el aspecto lúdico de este tipo de eventos, pero con actividades típicas y tópicas, como talleres, conferencias, mesas redondas y exposiciones –eso si con nuestro particular punto de vista-. En los últimos años hemos estando intentando investigar nuevas maneras de hacer lo tradicional, por ejemplo investigando las posibilidades del formato conferencia que hemos convertido en “experiencias” o la propuesta de la última edición en la que los conferenciantes y las exposiciones no pertenecían al entorno del diseño gráfico.

Para celebrar nuestros primeros diez años e inspirados por los textos agrupados bajo el título de Punto de partida pretendemos celebrar una edición de La Festa sin programa.

Un simple encuentro de gente interesada en el diseño gráfico para pensar, reflexionar y debatir sobre que sentido tienen en nuestros días los festivales de diseño, para intentar averiguar como deberían ser en el futuro, o al menos como debería ser La Festa del Grafisme de Portbou.

Nos gustaría invitaros para que nos ayudéis a dinamizar esta edición de la Festa sin programa especifico. Para provocar preguntas, generar dudas, analizar y tratar de descubrir nuevos caminos…

En esta decima edición, nos gustaría que la Festa se convirtiera en un espacio para pensar, reflexionar y debatir; un lugar para dudar y preguntarse el porqué de muchas de las cosas que nos rodean. Nos gustaría saber que piensan los diseñadores gráficos, que les mueve y que les motiva

Y estas son sólo algunas de las preguntas y reflexiones que nos hacemos y de las que nos gustaría hablar con vosotros.

¿Cómo debería ser un festival de diseño?¿Son necesarios en estos tiempos?

Diseño gráfico, ¿abierto o cerrado?, ¿debemos relacionarnos más con otras disciplinas?, ¿pensamos sólo en la profesión, en sorprender a nuestros colegas y los premios que pueden lograr nuestros trabajos? ¿ Olvidamos, quizá, que nuestro trabajo debería ser útil a la sociedad que nos rodea?

¿Cual sería el formato ideal de una conferencia? Con toda la información que podemos encontrar en la red, porqué se siguen haciendo las conferencias como hace 10 o 15 años atrás. Hay que re-pensar los formatos de presentación del trabajo del diseñador e investigar nuevas maneras de hacerlo

¿Es sostenible la cultura del todo gratis excepto la factura de nuestro proveedor de línea telefónica y de conexión con la red? ¿Se debería pagar por asistir a un Festival de diseño? ¿Y por participar en un taller?
La economía es probablemente injusta pero necesaria.