D15_2022_EULÀLIA GRAU

(CAT)
Aquest serà el darrer document de la tretzena edició de la Festa del Grafisme 2022. Un document que incloem una vegada ja celebrada la Festa, gràcies al suplement Quadern num. 40 d’El País del diumenge 25 de setembre, que ens va redescobrir a Eulàlia Grau. Ella no és només una artista que s’adapta com un guant a la temàtica de #art#disseny d’aquesta edició, sinó que coincideix en alguns dels seus treballs amb la narrativa visual que hem intentat transmetre en la comunicació i identitat de la Festa.

Eulàlia Grau, és una de les artistes més significatives respecte a un dels episodis de canvi més importants de la societat catalana, cosa que va de la dictadura de Franco a la primera transició. El seu treball és fruit d’un compromís ètic profund que posa en evidència la manipulació de la imatge i la discriminació de la dona; també denuncia la corrupció, l’abús de poder i la manipulació social, temàtiques que recuperen gran actualitat en aquests moments.

Utilitza tècniques com ara el collage i el fotomuntatge per construir un vocabulari iconogràfic impactant i ha estat considerada una autora a mig camí entre el paper de l’artista d’avantguarda i l’activista. Eulàlia a la seva feina utilitza fotografies procedents dels mitjans de comunicació, que recontextualitza i posa en diàleg per obtenir missatges socials crítics. A més de teles emulsionades i serigrafies i amb el propòsit de treure l’art de les galeries, va produir fotografies, cartells, insercions en llibres i revistes i va arribar a portar la feina a una fàbrica en vaga.

La seva trajectòria vital la va portar a iniciar estudis de Belles Arts que va abandonar per formar-se al cinema a la Sala Aixelà ia l’escola Eina. Es va traslladar a Milan on va col·laborar a l’estudi de disseny Olivetti. Durant els anys setanta i part dels vuitanta va desenvolupar gran part de la seva obra. Després de viure nou anys a Alemanya, on es va diplomar a l’Escola Superior de Belles Arts HDK, es va traslladar al Japó on va aprendre Washi a diferents pobles i amb famílies papereres ia la Xina on va residir sis anys abans de tornar a Barcelona. L’any 2013 el MACBA va presentar una exposició centrada en els seus treballs, i el 2014 va rebre el premi Ciutat de Barcelona. Fins al 10 d’octubre exposa Etnografies a la galeria Vallois de París.

D15_2022_EULÀLIA GRAU

(CAST)
Este será el último documento de la treceava edición de la Festa del Grafisme 2022. Un documento que incluimos una vez ya celebrada la Festa, gracias al suplemento Quadern num. 40 de El País del domingo 25 de septiembre, que nos re-descubrió a Eulàlia Grau. Ella no solo es una artista que se adapta como un guante a la temática de #arte#diseño de esta edición, sino que coincide en algunos de sus trabajos con la narrativa visual que hemos intentado transmitir en la comunicación e identidad de la Festa.

Eulàlia Grau, es una de las artistas más significativas con respecto a uno de los episodios de cambio más importantes de la sociedad catalana, lo que va de la dictadura de Franco a la primera transición. Su trabajo es fruto de un profundo compromiso ético que pone en evidencia la manipulación de la imagen y la discriminación de la mujer; también denuncia la corrupción, el abuso de poder y la manipulación social, temáticas que recuperan gran actualidad en estos momentos.

Utiliza técnicas como el collage y el fotomontaje para construir un vocabulario iconográfico impactante y ha sido considerada una autora a medio camino entre el papel del artista de vanguardia y la activista. Eulàlia en su trabajo utiliza fotografías procedentes de los medios de comunicación, que recontextualiza y pone en dialogo para obtener mensajes sociales críticos. Además de telas emulsionadas y serigrafías y con el propósito de sacar el arte de las galerías, produjo fotografías, carteles, inserciones en libros y revistas y llegó a llevar su trabajo a una fábrica en huelga.

Su trayectoria vital la llevó a iniciar estudios de Bellas Artes que abandonó para formarse en cine en la Sala Aixelà y en la escuela Eina. Se trasladó a Milan donde colaboró en el estudio de diseño Olivetti. Durante los años setenta y parte de los ochenta desarrolló gran parte de su obra. Después de vivir nueve años en Alemania, donde se diplomó en la Escuela Superior de Bellas Artes HDK, se trasladó a Japón donde aprendió Washi en diferentes pueblos y con familias papeleras y a la China donde residió seis años antes de regresar a Barcelona. El año 2013 el MACBA presentó una exposición centrada en sus trabajos, en el 2014 recibió el premio Ciutat de Barcelona. Hasta el 10 de octubre expone Etnografías en la galería Vallois de París.