Després de la Festa

(CAT)
En tornar a obrir l’ordinador aquest dilluns al matí m’he anat trobant agradables sorpreses que vull compartir amb tots vosaltres.

El text i les fotografies són de Carles Urgelles.

Después de la Festa
(CAST)
Al volver a abrir el ordenador este lunes por la mañana me he ido encontrando agradables sorpresas que quiero compartir con todos vosotros.

El texto y las fotografías son de Carles Urgelles.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Coses que (només) poden passar a la frontera del disseny (És a dir, a Portbou):

Que hagi quallat la idea de fer aquí una trobada oberta de disseny gràfic i gent interessada que l’estima i aprecia, i l’atrau, i no forçosament només del seu àmbit

Que el seu ressò i atractiu la mantinguin en un format domèstic volgut, pretès i en equilibri: proper en el contacte i compartint i propiciant coneixement i experiències, sense fer-se multitudinari. Persones entre persones, indiferentment a ser emergents, reconeguts o curioses: quasi com va dir J. Brossa, tots tenim les sabates com únic pedestal. (El pedestal són les sabates, tots iguals, ningú per sobre, tots tocant el terra)…

Que el disseny i activitat(s) sigui amb caràcter de frontera, lloc de pas, experimental, arriscat, … com la línia administrativa imprecisa al terreny, on tot canvia segons on et situes: l’idioma, les lleis, la concepció d’estat i dedicació de tu mateix, l’últim lloc de supervivència de W. Benjamin, els passadors i contrabandistes, ferrocarrils, els funcionaris… El disseny te aquest punt intuïtiu, en part d’inefable i creatiu, que ens convoca i tothom el concreta i dona tangibilitat materialitzant projectes en la realitat i de mil maneres.

El ‘jandmeid’ (handmade) i la petjada que ens deixa la Festa en l’ànim: la proximitat de l‘slow’: una manera de fer propera, i això perdura l’ànim i la consciència més enllà dels dies de la Festa: recollim aspectes variats i diferents i que segons cadascú arriben i el mouen l’ànim i la consciència, i poden ser inspiradors al llarg de l’any, que t’apareixen com flaixos o et fan pensar-hi en diferents moments.

El pòsit pot ser tant de les experiències com de les exposicions pròpies motivades per la Festa, com de fora: l’oferta o les circumstancies casuals del lloc, fins i tot del temps metereològic: segur que va quedar molt condicionada la convocatòria de ‘l’any del diluvi’, pel que no es va poder fer, però segur que es va viure, sorgir i aprofitar vivències en sentit inesperat; o també com l’ombra dels incendis, com la presència i memorial de Dani Karavan a W. Benjamin, …

Jo recordo sovint des de que assisteixo, de les exposicions: d’Isotype, de visualització de dades, la petita Hª de la impremta, la de fer amb el que es te, … De tallers, els tiportbous, microcollages, l’impressió artesanal, el Taller d’Infografia Popular (Paadin), de xerrades Peret- Aguilera, Javier Jaén, Mikel Jaso, Alvaro Sobrino-Gorrión, campionat de collage, rètols de Casasin, …

A més, molts dels ponents i assistents tenen/teniu una activitat que es registra digitalment a través de difusió en Facebook, webs personals, articles digitals,… i pots seguir i valores o connectes volgudament o per atzar: Els Paadin segueixen molt actius amb la imprenta rodante (Barcelona Aloha: es reben 62000 cruceristasen un finde / 18 refugiados en un año en España)! Altres comissarien exposicions, o fan activitats publiques, i pots valorar i contrastar amb els records d’aquells moments de contacte en directe i proper, malgrat que els pensaments poden mantenir-se o variar, …

Donar veu/ espai per mostrar els treballs dels assistents: Aquesta que ha estat una de les propostes fetes, ha coincidit amb el fet que ja havia pensat que ara ens tocava als assistents; sense saber-ho, i jo he dut unes feines dels alumnes de l’Institut. Per la coincidència amb l’expo de maletes de W. Benjamin d’Escoles Superiors d’Art i Dissseny, i, ja que el centre col·labora en el Projecte Buchenwald amb centres del Garraf, reunint documentació de l’exili de la guerra civil i la crisi dels Refugiats d’ara, he dut alguna d’aquestes maletes i dossiers de treball de com han fet els alumnes el seu projecte. He fet alguna foto d’ells al Memorial, i us els deixo instal·lats al vestíbul del CostaBlava, per qui s’ho vulgui mirar i /o rellegir. La proposta: Treballs en grup i documentació d’ara i d’abans sobre els motius d’exili. La maleta com a “casa”- lloc de pertinences per la supervivència, indistintament de condicions de gènere, edat, salut, etc. 3 tipus d’estructura de maletes: Ferro soldant vares de ferro corrugat, de llistons de fusta, de canyes i pals o bastons… simbolitzant les fugides, que també tenen categories, els qui poden fugir a temps amb viatges convencionals, els qui ho fan amb mitjans precaris, els qui tenen poques probabilitats o ni s’ho poden plantejar… i que s’usin de contenidors simbòlics, però fent el projecte previ acurat. Amb altres alumnes també vam treballar sobre la figura i representació de W Benjamin, també fruit de l’expo d’Homenatge que va fer-se a l Centre Cívic, per diversos participants de la Festa…

Anècdota: duent a fer un reportatge fotogràfic de les maletes al memorial, he trobat un home de cabells blancs (Brian Simpson), que m’ha demanat la traducció a l’anglés de l text de la tomba de WB del cementiri, que està en alemany i català. Quan li ho he fet, ha esclatat d’emoció en sanglots i plors, i hem acabat abraçant-nos, … aquestes coses només passant a territoris de frontera.

De coincidències amb esdeveniments de fora, l’expo a l’antiga aduana; el web de l’Ajuntament, que te un espai de micro-càpsules sobre la figura i derives a l’entorn de W. Benjamin, més que recomanables de visitar: biografia, teories de la seva mort, l’escola d’estiu i el col·loqui internacional WB, el seu llegat de pensament, material que s’ha generat entorn la seva obra, i del memorial de Dani Karavan, (escultor i arquitecte que al Museu de Ceret li van fer expo recent)i amb links a molts artistes compromesos en zones de conflicte i que fan obra per el propíciament del diàleg i la Pau, …

En què m’ha influït: ‘Vampirisme’ ben entés: la necessitat de conèixer i aprofundir en el disseny a partir de l’actualitat i de contacte real i no ‘de manual’ per transmetre als alumnes d’un batxillerat d’arts un terreny que complementa però inicialment no fou la meva especialitat de formació. D’aquí l’interès en la Festa del Grafisme i el Blanc (inicialment Octubre del Disseny a VnG, al que vaig contribuir modestament).

M’han descobert aspectes i feines desconeguts i molt interessants i potents: en la seva intencionalitat, els mètodes i tractament visual, maneres de treballar, d’entendre l’activitat dels dissenyadors, escoltant-los quins són les dificultats que es troben, i fer-ho mostrant treballs, expos i compartint; són igualment importants aquestes estones fora de les activitats en les que pots conviure i obrir-te i conèixer la gent en bars, sopars, platja, guateques…

Com voldria la Festa? …Mmmm…   El format reduït es intens i bo, encara que us deixa als professionals poc gust de boca, teniu ganes d’anar més a fons, d’esprémer més la llibertat del format fora de l’encarcarament acadèmic reglat fortament condicionador que sentiu organitzadors i assistents, que generen un potencial informal i creatiu. El perill i l’atractiu és el repte d’exigència i manteniment de l’exigència i no perquè tal com està no ho sigui: a molts ens sembla molt bó!, però comportaria uns condicionants de disponibilitat a les portes d’incorporacions laborals que ens obliguen que faria complicades d’allargar si son aquestes dates.

Potser 3 dies de professionals +però finde dv-ds-dmg oberts amb activitats com fins ara?

Implicar assistents: espai obert de mostres de feines fetes de cadascú durant els darrers temps ?

Plantejar una proposta col·lectiva de treball col·laboratiu durant el finde? L’exemple al que em vaig referir com la ciutat inflable de l’ICSID a Eivissa el 1971 se’ns en va, però coses a nivell més modest, però en contacte:. Ex auto edició de llibre/ revista explorant tipografies, formats, suports, tècniques de reproducció, partint d’investigació d’un tema o proposta. Disseny i edició estampació de samarreta i bosses i llibretes i xapes i tasses… Instal·lacions a espais del poble. Ocupar vagons de RENFE del trajecte a Portbou. Fer accions a la línia de frontera amb repercussió als medis d’aqui i d’allà catalans i de frança?

GENERAR Materials i que aquests siguin exportables als centres durant l’any? P. Ex; esta disponible les banderoles de la petita Hª de la Impressió? Els batxillerats artístics, a Disseny tenim un apartat de Hª i allò ho faria molt visual, i pot ser itinerant, i dona contacte amb alumnes /profes que poden ampliar connexions de futurs estudiants d’escoles de disseny.

De vegades atrau la possibilitat de demanar tallers explicar o fer mini -demo a fer amb els alumnes: Oriol Miró, David Molins, Joanca Casasin, Javier Jaén, la Festa, el Blanc, l’arquitectònica furgomòbil de Francesc Pla i Eva serrat …

… Però els equips directius, Ampa, regidors d’ensenyament/ Cultura i consells comarcals són aparells de gestió lenta i farragosa, i que en el moment decisiu et responen “no tenim diners”… quin catxé, com gestionar aquests contactes a centres de manera àgil i efectiva, i que no sigui una càrrega d’altruisme voluntari pels ponents?

En el cas del nostre institut, amb motiu de la setmana de la Ciència escolar, el CRP pedagògic ens encarrega la portada del fulletó pel Batx d’arts. Com la col·laboració és anual, és ja un treball de classe, i es procura que a més del seleccionat del que se’n fa difusió, facilitin a manera de ‘beca’ de formació en Disseny l’assistència gratuïta al Blanc dels 10 treballs de tot el batxillerat seleccionats. Fins ara ho han fet i me’n satisfà molt. La resposta dels nois/-es inicialment era un tan freda i refractaria: no acabava de ser el seu ambient, i a més, ho veien com a ‘deures’ de l’Insti en cap de setmana els primers anys, … impensable!! i molts no ho aprofitaven! Però la constància d’anys, i els boca-orella dels qui ho han anat provant han fet que ara ja siguin majoria els qui assisteixen i que tornen transformats, amb l’entusiasme d’una experiència imperdible i que els motiva en la seva orientació, i no exagero… Al punt que el trasllat a Bcn no ha estat impediment i molts han continuat assistint!

La difusió per donar-se a conèixer és interessant. Per la renovació d’assistents i moviments d’idees, està bé. Per l’extensió vers la massificació, el propòsit no va per aquí, com tampoc el se ser un club tancat ni molt menys.

Reduir el finde al guateque i trobada està bé, però si és la única disponibilitat de temps que tinc, no esdevindria la motivació potent que per ara te la Festa: Com es va dir, la celebració del Grafisme, FER i ESTAR, amb un paraigües lúdic i lliure…

Per molt temps Volem FE(R)STA(R) i grafisme!!

Salut i i tinta!!!!

Deixo links a notícies de l’Icsid, i recordo mini expo a qui vulgui al Costablava de les maletes de la vida i l’exili, tot posant alguna foto en el mail.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

 

Deja un comentario