Fotografia botànica a partir de la tècnica de la cianotípia. Taller
|
(CAT) A partir de papers preparats prèviament amb emulsió fotosensible, crearem imatges col·locant objectes sobre la superfície sensibilitzada i exposant el tot al sol. Fixarem la imatge així produïda rentant-la en aigua i obtindrem una imatge blanca o translúcida sobre un fons blau intens. En aquest cas, l’obtenció d’imatges no necessita utilitzar una càmera, i en ser una tècnica de copiat per contacte, el negatiu serà de la mida de la còpia final. El taller estarà dirigit per Arcangela Regis i Olga Ibars; dependrem completament del temps, ja que les emulsions fotogràfiques són fotosensibles i reaccionen a la llum del sol, concretament a la intensitat dels raigs UV, que, si no són d’intensitat suficient –ennuvolat o pluja– no permeten obtenir imatge. Els participants tindran ocasió de crear les seves pròpies cianotípies a partir dels elements de l’entorn o utilitzant un herbari proporcionat per l’organització, així com fotolits gràfics. No cal experiència i és apta per a tots els públics.
El procés de la cianotípia, va ser inventat el 1842 per Sir John Herschel (1792-1871) químic, astrònom, inventor i fotògraf experimental anglès, mentre aspirava a trobar un procés de copiat per a partitures. Va descobrir que les sals fèrriques podien combinar-se per crear un revestiment sensible a la llum. Aquest recobriment es podia aplicar al paper i utilitzar-se per transferir imatges. És un moment històric, de fervor fotogràfic, ja que a diversos llocs del món, científics i investigadors descobreixen la fotografia contemporàniament (1939). Herschel també va encunyar les paraules fotografia, negatiu, positiu i instantània, i va ser l’inventor del fixador fotogràfic. Una de les primeres persones a posar en pràctica el procés de la cianotípia va ser la botànica i il·lustradora científica Anna Atkins (1799-1871), que a l’octubre de 1843, utilitzant aquesta tècnica, es va convertir en la primera persona a produir i il·lustrar fotogràficament un llibre. Figura pionera, doncs, a la història de la fotografia, va produir més llibres després d’aquest Photographs of British Algae: Cyanotype Impressions, realitzat a partir d’unes 400 cianotípies va ser el primer i el va publicar, en diverses entregues, al llarg dels anys. És considerat el primer llibre de fotografia, i precedeix el The pencil of Nature (1844) de W.Henry Fox Talbot, descobridor del procés de reproducció a partir de negatiu, invenció determinant per a la història de la fotografia. Hershel mai va patentar el procés de la cianotípia, i aquest no va començar a tenir èxit comercial fins a l’any següent a la seva mort, el 1872. El 1880 les cianotípies eren encara molt populars i es feien, a més d’en paper, en altres suports com teles, ceràmiques, pell o fusta. També a causa del seu baix cost, la cianotípia va ser àmpliament utilitzada per fer targetes postals, des dels inicis del 1900, permetent així que un gran nombre d’aficionats a la fotografia poguessin tenir al seu abast un sistema de reproducció. Entrats al segle XIX, aquest procés cau en desús, emprant-se principalment per a l’obtenció de còpies de plans en arquitectura i de plans de fabricació de peces mecàniques, fins a quedar obsolet gràcies a les fotocopiadores. D’aquesta manera, la cianotípia queda relegada al camp de l’art i, juntament amb altres tècniques d’impressió fotogràfica tradicional, va ser rescatada pels fotògrafs dels anys ’60. Actualment, fotògrafs i artistes la integren a les seves produccions artístiques, recuperant així reconeixement per les seves característiques expressives, ja que per molts anys noms va ser considerada com una tècnica de reproducció econòmica. Dissabte 7
Fotografía botánica a partir de la técnica de la cianotipia. Taller(CAST) A partir de papeles preparados previamente con emulsión fotosensible, crearemos imágenes colocando objetos sobre la superficie sensibilizada y exponiendo el todo al sol. Fijaremos la imagen así producida lavándola en agua y obtendremos una imagen blanca o translúcida sobre un fondo azul intenso. En este caso, la obtención de imágenes no necesita de la utilización de una cámara, y al ser una técnica de copiado por contacto, el negativo será del tamaño de la copia final. El taller estará dirigido por Arcangela Regis y Olga Ibars; dependeremos completamente del tiempo, puesto que las emulsiones fotográficas son fotosensibles y reaccionan a la luz del sol, concretamente a los rayos uva, que, si no son de intensidad suficiente –nublado o lluvia– no permiten obtener imagen. Los participantes tendrán la ocasión de crear sus propias cianotipias a partir de los elementos del entorno o utilizando un herbario proporcionado por la organización, así como fotolitos gráficos. No se requiere experiencia y es apta para todos los públicos. El proceso de la cianotipia, fue inventado en 1842 por Sir John Herschel (1792-1871) químico, astrónomo, inventor y fotógrafo experimental inglés, mientras aspiraba a encontrar un proceso de copiado para partituras. Descubrió que las sales férricas podían combinarse para crear un revestimiento sensible a la luz. Ese recubrimiento podía aplicarse al papel y utilizarse para transferir imágenes. Es un momento histórico, de fervor fotográfico, ya que en varios lugares del mundo, científicos e investigadores descubren la fotografía contemporáneamente (1939). Herschel también acuñó las palabras fotografía, negativo, positivo e instantánea, así como fue el inventor del fijador fotográfico.
Una de las primeras personas en poner en práctica el proceso de la cianotipia fue la botánica e ilustradora científica Anna Atkins (1799-1871) y amiga de Herschel. En octubre de 1843, utilizando esta técnica, se convirtió en la primera persona en producir e ilustrar fotográficamente un libro. Figura pionera en la historia de la fotografía, produjo varios libros de ilustraciones fotográficas tras el pistoletazo de salida de Photographs of British Algae: Cyanotype Impressions, realizado a partir de unas 400 cianotipias. Es considerado el primer libro de fotografía, y precede el celebre The pencil of Nature (1844) de W.Henry Fox Talbot, descubridor del proceso de copiado a partir de negativo, invención determinante para la historia de la fotografía. Hershel nunca patentó el proceso de la cianotipia, y éste no empezó a tener éxito comercial hasta el año siguiente a su muerte, en 1872. En 1880 las cianotipias eran todavía muy populares y se realizaban, además de en papel, en otros soportes como telas, cerámicas, piel o madera. También debido a su bajo coste, la cianotipia fue ampliamente usada para hacer tarjetas postales, desde los inicios del 1900, permitiendo así que un gran número de aficionados a la fotografía pudieran tener a su alcance un sistema de reproducción. Entrados en el siglo XIX, este proceso cae en desuso, utilizándose principalmente para la obtención de copias de planos en arquitectura y de planos de fabricación de piezas mecánicas, hasta quedar obsoleto gracias a las fotocopiadoras. De esta manera, la cianotipia queda relegada al campo del arte y junto con otras técnicas de impresión fotográfica tradicional, fue rescatada por los fotógrafos de los años ’60. Actualmente fotógrafos y artistas la integran en sus producciones artísticas, recuperando así reconocimiento por sus características expresivas, ya que por muchos años fue considerada simplemente una técnica de reproducción económica. Sábado 7
|
